La carrera d'amortiment efectiva dels amortidors hidràulics normalment oscil·la entre 20 mm i 500 mm.
El principi de funcionament bàsic d'un amortidor hidràulic és l'absorció d'energia a través de la resistència al flux del fluid hidràulic dins d'una cambra segellada. Quan un component en moviment colpeja el pistó de l'amortidor, el fluid hidràulic es força a través d'orificis o espais estrets. Això genera una resistència viscosa, que converteix l'energia cinètica en energia tèrmica, i posteriorment la dissipa. En aquest procés, la carrera d'amortiment ve determinada pels factors següents:
Viscositat del fluid hidràulic: el fluid de major viscositat crea una major resistència al flux, donant lloc a una carrera d'amortiment més curta; tanmateix, també pot provocar una degradació del rendiment a causa de la generació de calor. Per contra, el fluid de menor viscositat dóna com a resultat una carrera d'amortiment més llarga, però pot comprometre l'estabilitat a causa del risc de fuites.
Disseny d'acceleració Un diàmetre de l'orifici més petit augmenta la resistència al flux, escurçant així la carrera d'amortiment. Per contra, augmentar el diàmetre de l'orifici allarga la carrera d'amortiment, tot i que això requereix un equilibri acurat amb l'eficiència d'absorció d'energia.
Àrea del pistó i longitud de la carrera: una àrea més gran del pistó genera una major resistència sota una pressió determinada, la qual cosa escurça la carrera d'amortiment. La longitud de la carrera determina directament la distància màxima d'amortiment, encara que ha de ser compatible amb l'estructura global de l'equip.